23 de setembre de 2001

Algú una vegada em va dir: “La teva mare t’estima tant i tant que et pariria cada dia si pogués”. D’això ja fa molts anys i des d’aleshores les coses han canviat molt. Ara ja fa deu anys d’aquell 23 de setembre de 2001 en el que els teus ulls van brillar per darrera vegada i amb les meves pròpies mans te’ls vaig tancar, des d’aquell instant en el que vaig sortir corrents de l’habitació per buscar el papa i dir-li la notícia, amb el cor apunt d’explotar de nervis i la sensació de que allò no podia estar passant. Deu anys és molt de temps per algunes coses però no per oblidar-te, ni per evitar que cada dia hagis aparegut al meu cap. I estic segur que així serà fins al final.

Des d’aleshores poques coses, mai suficients com per tenir el convenciment de que estàs orgullosa de mi. T’imagino asseguda a un banc agafada de la mà del papa, somrient veient com la Laura i jo anem fent de la millor manera possible, sabent que el poc temps que vas estar amb nosaltres vas fer les coses molt bé. Amb 19 anys ja en vaig tenir suficient per saber que eres les millor de totes les mares possibles, perquè passen els anys i tot allò que em vas ensenyar volent o sense voler segueix present i em segueix ajudant dia a dia.

Siguis on siguis espero que el que vegis no et desagradi del tot, si més no procuro fer les coses el millor que sé. Canviaria tot el que tinc per una abraçada teva, ja ho saps, si no pot ser ara doncs no et moguis de lloc que algun dia jo també hi aniré. Mentrestant em conformo en tenir-te al meu cap i donar-te vida amb els meus records, casi sempre els mateixos, massa pocs pel meu gust, però que et mantenen viva com sempre, alegre com sempre, lluitadora com sempre. Que en vinguin deu més, que per molts anys que passin tu sempre hi seràs.

Anuncis

3 thoughts on “23 de setembre de 2001”

  1. No sé si esperaves a avui expressament per començar la teva aventura “blogaire”, però ja feia dies que esperava veure sobre el que escriuries. Deu n’hi dó quin inici! Quin gran homentage! Jo, que et conec de fa tants anys, estic ben segur que es sent plenament orgullosa de tu, tot i que alguna cosa segur que li ‘desagrada’ ;). Jo, a ella, no la vaig tractar gaire, la veritat, però no cal ser un geni per veure quin tipus de ‘mama’ va ser coneixen-te a tu.

    Gran Amadeu! M’apunto aquestes llagrimetes que m’has fet caure…

  2. Desde Zanzibar acabo de veure l’inici del teu blog, la veritat és que m’has deixat sense paraules!!cada cosa que escrius la sento com tu!!!Estic segura que siguin on siguin la mama i el papa estan observant-nos i comentant cada cosa que fem, sentats en un banc o passejant o simplement estant junts!!!Amadeu, jo sempre em pregunto si les coses que faig els semblarien bé o si pel contrari em treurien mil i un problemes, però una cosa sí que estic segura i és que es sentirien molt orgullossos de nosaltres, perque lluitem cada dia per fer d’aquesta vida un lloc una mica més soportable sense ells.
    Ja són molts anys els que han passat, però per mi cada etapa de la vida se’m fa més dura sense ella. Trobo tant a faltar les llargues converses,la seva força i ànim, la seva vitalitat i lluita,…penso que encara que ella ja no estigui aqui amb nosaltres ha deixat en tu i en mi una mica d’aquestes virtuts que fan que seguim vivint i lluitant, sempre amb força i amb un somriure a la cara!!!
    És cert que no hem tingut sort en aquest aspecte de la vida, ja que tant un com l’altre han marxat massa aviat, però del que sí podem sentir-nos molt orgullosos és de que no hem pogut tenir uns pares millors i si hagués de tornar a neixer no els canviaria encara que fos per tant poc temps!!!!!
    Aquest escrit que li has fet a la mama hem sembla una mostra d’amor incondicional i per sempre, i només per això et mereixes una abraçada molt molt forta d’ella, sigui com sigui espero que la sentis!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s