Barrejant 2011 a Sant Boi de Llobregat

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Sant Boi el Barrejant 2011, amb el títol “El món pot canviar però no ho farà sol“. Que el món pot i ha de canviar n’estic conveçut, el que em provoca més mal de cap és pensar cap a on canviarà tenint en compte les persones i els mecanismes que avui en dia podrien dirigir el canvi.

Ah no, calla, llegint una mica més a la web del Barrejant explica que “ les activitats inclouen una crida a la ciutadania perquè prengui consciència de les desigualtats i la pobresa que hi ha a moltes parts de món i adquireixi un compromís clar de treballar per canviar aquesta situació injusta“. Ja fa molt de temps que sentim i veiem per tot arreu les desigualtats que hi ha al món i, francament, com més vegades ho sento més vegades escolto que aquestes desigualtats cada vegada van a més. Vol dir això que per molt que ens esforcem no aconseguim prendre consciència seriosament del problema? S’aconseguirà alguna vegada o “l’entropia insolidària” ens vencerà?

Els actes del Barrejant van començar el divendres amb la conferència de l’Arcadi Oliveres, titulada “Per què cal canviar el món“. Paraules clares, molts exemples, xifres concretes, noms dels culpables i alguna idea un pèl demagògica en un discurs que anava posant els pèls de punts als assistents. L’Arcadi és d’aquelles persones que donen arguments als que no en sabem massa per debatre amb els populistes i rebatre els rumors malintencionats, mirar de donar la volta a les notícies i despertar una energia adormida que ens va fer sortir a tots una mica trempats amb la idea de canviar el món.

El Barrejant és d’aquells actes ben treballats, senzills però molt intensos. Lluny de les grans fires, permet gaudir un cap de setmana rodejat de projectes que intenten millorar un trocet de món, de bones idees i bones voluntats. Nicaragua, Haití, Cuba, Senegal…..quina gran feina que es duu a terme a tots aquests llocs i que poc que ens enterem els que vivim aquí! Fent el tafaner entre les diferents ONG’s recordo les meves experiències com a cooperant i no puc més que reconèixer que trobo necessària una repensada general dels conceptes de cooperació per al desenvolupament i de la feina que les ONG’s realitzen tant aquí com allà.

El Barrejant té la virtut de pujar-nos els nivells de cooperació i solidaritat durant uns dies, d’agafar forces, debatre i pensar idees per millorar el futur, de sentir-nos útils i amb ganes de combatre tot allò que ens sembla injust. Però la gran majoria ens relaxem i el dilluns següent és com el dilluns anterior, fins a la propera ocasió en la que algú ens atura en el nostre dia a dia frenètic i ens recorda que tenim la obligació de fer alguna cosa més que queixar-nos de tot i de tothom. Té això a veure amb l’augment de les desigualtats i la pobresa al món? Poder si tots i totes estiguéssim cada dia al peu del canó amb les idees clares i actuant conscientment tot aniria millor. Mentre alguns seguim desviant-nos del camí cada dilluns, sempre ens anirà bé que de tant en tant ens col·loquin al lloc i ens tornin a administrar la dosi. El dia que això no sigui així no caldrà el Barrejant, però com això queda lluny benvingut siguis, per mi com si cada setmana hi vols ser.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s