Sobre el reciclatge i algunes decepcions

Un recent estudi de l’OCU conclou que menys del 20% dels electrodomèstics que llencem per a reciclar arriba realment als centre de reciclatge corresponent. I això tenint en compte que cada vegada que comprem un producte una part del preu va destinat precisament a que sigui reciclat. Les empreses encarregades de fer-ho, les SIG, són teòricament fundacions o associacions sense afany lucratiu, que reben els diners que nosaltres paguem cada vegada que comprem alguna cosa i els inverteixen en reciclar els productes. I aquest més del 80% d’electrodomèstics que no arriben on tocaria, on van a parar? és un forat negre, poder dóna alguna pista el fet que algunes d’aquestes SIG acreditin en menys de dos anys fons superiors als 30 milions d’euros.

És a dir, nosaltres comprem un producte, al preu del qual ja ve inclòs el cost corresponent a ser reciclat. Un cop li hem donat ús portem el producte on toca, i els que reben aquesta part del preu del producte en fan alguna cosa que no el recicla però dóna grans beneficis. En aquest sentit, es lògic qüestionar-se el perquè del reciclatge domèstic, ja que no només paguem, sinó que també separem, ho portem on toca i altres se’n beneficien doblement. De tant en tant surten notícies relacionades amb empreses que no reciclen i es limiten a pagar multes irrisòries. I així estan els nostres rius i els nostres mars i el nostre entorn. Perquè el major dels mals de tot això és el mal medioambiental, que no es paga amb diners, i és gairebé invisible fins que ja no té solució.

Un exemple molt “graciós” de tot això és el ja anomenat “Vuitè continent”. Una enorme acumulació de brossa que degut a les corrents marines s’ha anat acumulant al Pacífic. Recents estudis calculen que pesa més de 3,5 milions de tonelades i ocupa una superfície major que un terç de tot Europa (de fet, es pot veure en imatges satelitals. Foto:beatriz299). En breu es faran visites turístiques a veure el munt de plàstics als mig del mar. Si no, temps al temps. Com diu el Sr.Chinarro:

“He visto en Google Earth un sexto continente:
botellas, trastos y presentes
flotan en un remolino, creo que es divino,
yo me alegro por mis competidores.
Ay, señores, ¿qué esperaban encontrar?
Vacaciones en los plásticos del mar.”

Com tanta gent, jo faig el petit esforç de reciclar tot el que puc a casa. Com que sóc un mandrós, se m’acumulen bosses de colors a rebessar, pots plens d’oli fregit i mobles i neveres antics fins que ja no hi cap res més i m’animo a baixar-ho al contenidor o portar-ho al punt verd. Si, sóc un mandrós, però reciclo el que puc, i ho faig no només perquè em diuen que ho fagi sinó perquè hi crec. Com tothom faig el petit esforç i no demano res a canvi. Vaja, en realitat si. Si jo em comprometo a reciclar vull que qui s’encarrega de fer-ho ho fagi de veritat i no fagi negoci d’això, que qui contamina més es comprometi a fer-ho i no es limiti a pagar les sancions, que no recaigui només en els ciutadans la responsabilitat de cuidar el medi ambient.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s