Amadeu Deu Olivan

Amadeu Deu Olivan. El meu besavi. Sastre emprenedor que va marxar a Londres a comprar unes gavardines, les va descosir i les va començar a fabricar i vendre a Barcelona. S’expliquen moltes històries a la família sobre aquest Amadeu Deu. La iaia diu que no era guapo però tenia “ello”, i que les dones el perseguien. Com la meva besàvia ho sabia no el deixava sol en cap moment. Jo no el vaig arribar a conèixer, però n’he sentit molt a parlar. No el vaig veure mai viu però el veig cada matí al quadre que tinc el menjador. I cada vegada que el miro em recorda a algú, com si en realitat hagués estat sempre amb mi, com si aquest nas i aquest bigoti els hagués vist abans.

Aquesta retrat forma part d’un quadre que tinc penjat al menjador de casa, amb una inscripció feta a mà que diu:

A nuestro querido jefe Sr.Deu. Sus operarios. 30/10/1918

La iaia m’ha explicat mil i una vegades la història del meu besavi, però mai seran suficients com perquè el seu nét la recordi tal i com ella l’explica. A cada generació es perd una part de la història, i no som conscients de la importància d’aquesta història fins que desapareix quan la única persona que la coneix i la explica mor. La meva iaia cada dia m’explica les mateixes històries, com va conèixer el meu avi, els balls al Casal, com vivia a Tremp, el taller del Poble Sec, com van morir els meus pares i com m’agafava la mà al sortir de l’escola perquè no m’escapés corrents. La meva iaia viu dels records i els manté vius, i que així sigui molts i molts anys. T’estimo iaia.

“[…] Y un día, sin darnos cuenta,
el viejo, con sus historias, se consumió
Y en la memoria de su nieto
sólo una huella, un leve borrón,

de aquella lejana batalla,
donde pudo morir,
en una guerra no ganada
donde luchó por ti.

Donde luchó por ti.”

                                                                 I.S.                                               

 

Anuncis

7 pensaments a “Amadeu Deu Olivan”

  1. Moltes gràcies! Mariona què bo saber de tu, ni que sigui a través del blog, espero que tot segueixi anant tant bé per allà dalt! abriga’t bé, winter is coming!! 😉
    Dani, feia masses dies que un escrit de l’Ismael Serrano estava escrit i no tenia cap comentari teu. Merci pel que dius, tens tota la raó del món!

    Una abraçada!

  2. Soy Genoveva García SanMiquel, mi padre era aragonés y mi madre de Tremp. Soy la iaia de Amadeu Deu, cosa que a mí me hubiera gustado que mi marido se hubiera llamado Amadeu; pero en aquella época como era un pueblo, le dijo la madre a un cuñado que fuera a inscribir al niño y como él se llamaba joan le puso Joan en vez de Amadeu. Por eso, mi marido se llamaba Joan Deu camprubí.
    Lo que ha escrito mi nieto Amadeu es un poco aumentado, jejeje pero es cierto. les mando un beso a TODA la familia. Porque yo soy muy mayor y no creo que viva mucho tiempo y para todos los nietos, que tengo muchos y bisnietos, les mando un besoo y un abrazo muy fuerte. Os quiero mucho. La iaia Genoveva
    (Está en castellano porque lo escribe mi nieta Mercedes de valladolid.)

  3. A veure Natàlia….Rasputin???? És un retrat amb un rollo com modernista molt xulu!!!!! i el mateix pelazo que l’Amadeu que coneixem!!! molts petonets

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s