Bon nadal al Nadal, i fins l’any vinent

Deixo el llibre damunt el mostrador. La caixera l’agafa i llegeix el títol mentre passa el codi de barres. Cap expressió al seu rostre. No és nou, no compro res que no hagin comprat centenars de persones abans. Mentre pago, tafanejo unes Moleskine i uns clauers de goma en forma de bola del món, en els que Espanya és un triangle mal fet que apunta directament cap a Àfrica. Jo diria que això més aviat és contra-direcció, però tant se val. Em torna el llibre embolicat amb un sobre, però no espero ni tan sols arribar a la porta per començar-lo a fullejar. Abans de sortir, un últim cop d’ull al taulell dels anuncis de viatges: voltes al món, ruta de les espècies, uns mesos per Austràlia o informació sobre Mongòlia. En fi, hi ha coses que són una tortura mirar-les però no les podem deixar de fer una vegada rera l’altra. Somio en penjar jo alguna vegada un anunci així en aquest taulell. Abans de que em comenci a posar nerviós i a evidenciar el fracàs estrepitós de la meva vida giro el cap. Avui no toca, avui si que tinc llibre nou. Surto a la Gran Via, guardo el llibre a la moto i enfilo cap a casa. Giro per Rambla Catalunya fins la Plaça Catalunya. A l’esquerra, el Corte Inglés ja està disfressat amb el vestit de llums des de fa dies, però més curt i amb menys llums que altres anys, sembla que la crisi afecta però no tant com per desvestir-se del tot. Deixo el Nadal a l’esquerra i uns minuts després arribo a casa, deixo el llibre al menjador i pujo les escales  fins les golfes. Vaig fins al mapa del món enganxat sobre una placa de suro, trec la xinxeta vermella de Tunísia i en poso una de blanca. En unes setmanes serà blava. Fi del ritual. Felicitat.

Quan una rutina es converteix en ritual? Com bé diuen, “la felicitat està amagada a la sala d’espera de la felicitat”, així que des del moment en el que pitjo el botó “comprar” el bitllet d’avió fins que la xinxeta blanca és col·locada al seu lloc, es generen un seguit d’accions successives i ben estudiades, un ritual no tant freqüent com m’agradaria, que es desenvolupa en un context de felicitat previ al viatge. Això si, aquesta sensació és gairebé contrària quan la visita a l’Altair es produeix només per tafanejar o perdre hores llegint guies, llibres o mirant mapes. La meva tieta Mari em va ensenyar aquesta llibreria, i gràcies a ella he descobert una felicitat tant intensa al comprar una guia com una depressió tant desesperant quan només faig d’espectador dels que ho fan. Sigui com sigui, moltes gràcies.

Aquest any li faré una finta al Nadal, quan més intens sigui més lluny seré d’aquí, faig un pas al costat per guanyar perspectiva de tot plegat i escollir el camí més adient. Diuen que els anys imparells acostumen a ser pitjors que els parells. No és gaire creïble però en el meu cas és cert. Així doncs, arreveure 2011 i benvingut 2012, estic segur que començaré l’any sense ressaca ni grans promeses impossibles, però no per això amb menys ganes d’exprimir-te al màxim. A tota la resta, una abraçada ben forta i que passeu uns magnífics dies. No tingueu cap dubte: el 2012 serà el nostre any.

Anuncis

9 thoughts on “Bon nadal al Nadal, i fins l’any vinent”

  1. Em sorprèn molt l’existència de la xinxeta blanca, m’ha encantat el ritual, comparteixo la menció a Punset i la seva sala d’espera tan excitant, i et felicito un cop més per aquesta entrada, envejant moltíssim que la teva visita a l’Altair no hagi estat només per tafanejar. Feliç viatge i booon any.

  2. Moltes gràcies! La xinxeta blanca és bàsica per mantenir l’estat de felicitat abans del viatge, tot té una explicació racional per molt irracional que pugui semblar…un petonarru i fins l’any que ve! (crec que en concret fins el dia 13 a veure en Raemon oi?)

    1. Vaja, semblava que seria difícil superar-se, però les últimes entrades de Tunísia m’han agradat molt, no sé si deu ser perquè són infinitament més interessants que els apunts, o perquè potser estan molt ben escrits… Tot i que ara tinc certs dubtes, i si viatjar sol és així com ho expliques, vull marxar ara!!
      Ah, que vagi molt bé el concert de divendres… al final el vam canviar pel festival de la Fnac.
      Adéu i fins un altre post!

      1. Moltes gràcies! Viatjar sol provoca moments molt bons i d’altres no tant, però a mesura que passen els dies, com amb tot, els records bons es fan més bons i els dolents desapareixen. Per cert, ànims amb els apunts! Quan quedem per allò de la foto t’explico què tal el concert de divendres!

    2. Ai sí, que ja li he trobat el lloc de la paret ideal per posar-la!! La setmana que ve en tinc 3 exàmens, però l’altre em van bé casi tots els dies… així que quan et vagi bé!

  3. No importa tant el color de les xinxetes com tenir-ne un munt per poder anar-les posant a tots els mapes que vulguem… i ja et dic jo que el proper any serà millor… per collons que ho serà!!! Petonets, cosinet. SIgues feliç.

  4. OoOohh!! Quin gran ritual Amadeu!!! M’encanta! Me n’hauràs d’explicar els detalls, aviam si m’hi apunto y em compro ja d’una vegada un mapa del món 😛
    L’Altair mai decepciona… ara… de guies sobre Kazakhstan només en vaig trobar una! La pobre dependenta no sabia ni on buscar-la….
    I el tema del suro amb els paperets… Jo he estat més d’un cop a punt d’intentar unir-me a un grup de gent que va en furgoneta per Islàndia, a uns que volien fer trekking pel Nepal i a aquells que volien llogar un cotxe per fer la ruta 66 pels Estats Units…….
    Tenim pendent una xinxeta comuna al teu mapa eeeh! 😉
    Una abraçada forta Amadeuuu!!!

  5. I tant que si! Em sembla de justicia després de tot plegat! He de reconèixer que des de que vius prop de la la Ruta de la Seda no em caus massa bé, i més després d’allò de Samarcanda, que va ser dur de veure. Sigui com sigui estàs perdonada sempre i quan m’ho expliquis amb detalls i m’ensenyis les fotos!
    Et queda molt per Almaty? Poder ja has tornat i no m’he enterat….

    1. Pensa que per quan vulguis anar et puc donar indicacions de primera mà! jeje. Potser fins i tot m’hi apunti i tot! I no… encara no he tornat… la cervesa de benvinguda queda pendent per l’octubre (o finals de setembre), que aterro a Barcelona el 28 al matí, així que apunta-ho a l’agenda!! No t’anava a amagar la meva tornada…. i menys podent-te parlar tant de Samarcanda jijijiji (i Bukhara!). Aviam si penjo aviat l’entrada al blog 🙂
      Abraçades enormeees!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s