Aventures de dos marrecs a l’Amazones(2): Encontro Das Aguas, Carlitus i piranyes

Un home seu a terra davant un cartró. No hi ha cap escrit demanant diners ni cap gos adormit al seu costat, tan sols pren el sol observant els vianants mentre ofereix el seu producte a qui el vulgui comprar. Avui, un encenedor, demà qui sap. Uns metres més enllà una dona repeteix l’escena amb dos plàtans com a protagonistes. Una mica més enllà, quatre postals. Més lluny, dos plàtans de nou. D’aquesta manera, un seguit de venedors ambulants omplen el passeig oferint tota mena de productes formant una escena curiosa i depriment en parts iguals. No hi ha mirades de desesperació al passar, ni paraules per cridar l’atenció ni molestes persecucions al turista, només ulls d’indiferència, mirades a l’infinit, gestos tranquils. No sé si és perquè no és costum a la ciutat o perquè el nostre aspecte és de tot menys de “rics blanquets”. No sé perquè però m’agrada.

Passejant camí de l’embarcador parlem de com de diferent és el concepte de supervivència depenent d’on es visqui, de com després d’uns dies de viatge escenes espantoses es transformen en rutinàries i de la capacitat d’adaptació que tenim a allò objectivament dur, cruel i inhumà. Gaudim de l’espectacle del mercat de la ciutat, un caos organitzat de fruites extranyes de mil colors diferents. Les parades s’organitzen aleatòriament i la fruita i la verdura és mostrada sense cap gràcia ni ordre. Lluny dels mercats occidentals, en els que les pomes i les taronges s’amunteguen perfectament, al mercat de Manaus tot sembla posat a l’atzar: plàtans i mangos entre maracujàs i taronges, kiwis i pomes sota cocos i papaies. Uns escarbats surten disparats en totes direccions quan algú compra els plàtans que els mantenien amagats. Seguim amb la mirada el recorregut que fan entre els peus dels compradors fins amagar-se de nou a la parada del costat, davant la mirada tranquil·la de la venedora. A ningú sembla importar-li que de sota els plàtans surtin escarbats. Bé, a nosaltres si, així que ben pensat el batut de maracujà dels matins ens el prendrem a un altre lloc.

Arribem a l’embarcador a mig matí. L’indígena disfressat de l’agència de viatges no ens va convèncer de cap excursió organitzada, així que ens deixem seduir per algun dels joves que ofereixen la seva barca per donar una volta pel riu. Entre la joventut, però, un home gran ens crida l’atenció. D’uns 60 anys, en Carlitus té la pell morena i la cara molt arrugada. Transmet tendresa i no fa cap gest de mostrar interès en nosaltres, així que ens hi apropem mentre deixem enrere deu o dotze simpàtics (i pesats) mariners d’aigua dolça. En Carlitus no parla castellà però al Brasil no hi ha problemes per entendre’s amb tothom, ens parla d’un recorregut pel riu sense mostrar gran alegria, mentre les nostres cares reflexen la felicitat de navegar per aquest riu màgic. Què poc valorem el que tenim davant nostre quan ho veiem un dia rere l’altre! Ara, amb el temps, penso en el dia que vam llogar un cotxe a Sarajevo emocionats per poder descobrir Bòsnia i la seva història, mentre la noia es preguntava sense entendre què carai fèiem a Bòsnia sent de Barcelona. Acordem el preu i el trajecte i pugem a la barqueta. Només pujar ens trobem amb una sorpresa, un convidat inesperat. En Leonardo és asturià, i viatja sol pel Brasil sense rumb fix. Vestit de Coronel Tapioca, ens parla de la seva vida exitosa i de les seves conquestes mentre iniciem tots plegats el viatge riu amunt.

Cocodrils, serps, fruites exòtiques, humitat, piranyes, jaguars, mosquits, tribus i llegendes, el Dorado, les Amazones, els exploradors i el cautxú. Poques zones del món creen tanta passió com la història i la vida a l’Amazones. En Carlitus, en Leonardo, el Santi i jo avancem riu amunt amb admiració i respecte pel que veiem i escoltem, amb la por de tocar res que no sigui la barca que ens protegeix del més desconegut. La selva densa fa d’escenari misteriós i ens anima a inventar històries mentre avancem sobre un riu desconegut, el riu de la desolació. En Carlitus ens parla de com (sobre)viu la gent dels voltants de Manaus, de com les grans empreses talen milers d’arbres descontroladament i de la seva vida dedicada al riu. Ens parla de la seva joventut i de com ha canviat la ciutat amb el temps, d’anacondes, caimans i piranyes, mentre avança el dia i poc a poc ens anem acomiadant de l’espectacle. Finalment, l’Encontro Das Aguas apareix per mai més desaparèixer de la nostra memòria: el riu Negre i l’Amazones s’uneixen a Manaus formant un ball deliciós. Un, el Negre, de color marronós fosc i l’altre, l’Amazones, d’un marró clar, no accepten juntar-se fins un quants kilòmetres riu avall. Fins aleshores, ballen un tango agafats de la cintura formant una línia divisòria clara i preciosa. Què fantàstic és sorprendre’t per una cosa tant meravellosa!! 

Passegem per Manaus el matí del nostre darrer dia a la ciutat. L’endemà marxarem a Bahia, on ens espera la platja, els balls de capoeira, en Peter i la Júlia i els concerts de jazz. Mentrestant, caminem sense rumb fix pels carrers de la ciutat, amb la satisfacció d’haver vist i viscut tot el que el nostre cos ens ha demanat. Parlem del riu i d’en Carlitus, del vestit de Coronel Tapioca del Leonardo i del passadís de la mort. De sobte, una veu darrera nostre ens sorprèn:

– Sou catalans? El meu pare era català. Quina sorpresa trobar catalans per aquí!

Un home d’uns 50 anys, rialler, vestit amb camisa i pantalons blancs de lli apareix quan girem el cap. Ens convida a sopar a casa seva aquella mateixa nit. No sabem què dir, però la ciutat no ens ofereix res que no haguem vist ja i, a més, tothom que hem conegut ha estat gent fantàstica, així que acceptem. Sempre recordarem aquest moment com l’inici de l’aventura que ens farà marxar fugint de Manaus amb la por que uns narcotraficants internacionals ens estiguessin perseguint.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s