Reflexions d’un tiet esperant el seu nebot

Habitació 707, Sant Joan de Déu,

Una infermera m’obre la porta de l’habitació i em comenta que esperi dins, que això pot trigar una mica i que millor que em posi còmode. Són les 2 de la tarda d’un dia que havia de ser qualsevol però que acabarà sent inoblidable, si més no pels que fa tants mesos t’esperem. Miro per la finestra i tafanejo per l’habitació, els hospitals em porten mals records i evito trepitjar-los tot el que puc, però avui aquesta habitació em transmet alegria i bones vibracions. Escolto el plor llunyà d’algun nen pel passadís i no puc deixar de pensar en què estarà passant allà baix, si hauràs sortit ja o no, si la Laura està bé, si el Pablo està amb ella. Fins ahir eres una imatge més o menys borrosa a una pantalla, el registre nerviós del teu cor sobre un paper, una alegria continguda, una panxa que creixia i creixia, una esperança, una emoció.

Tinc moltes coses a dir-te i moltes persones de qui parlar-te. Tinc ganes d’explicar-te qui eren els teus avis i com ets qui ets gràcies, en part, a ells. Tinc ganes d’ensenyar-te fotos i explicar-te com de forta era la teva àvia i com de genial va ser el teu avi, com els dos ens van donar lliçons de lluita i esperança en els moments més durs, com van lluitar perquè tu, algun dia, poguessis estar aquí. Algun dia et veuré cordant els cordons de la sabata i pensaré en la teva àvia i com renyava a la meva iaia quan ens els cordava ella, perquè volia que ho féssim sols. Algun dia et reculliré a la sortida de l’escola i pensaré en aquelles tardes, poques, en les que el teu avi ens venia a buscar per sorpresa i sortíem corrents a abraçar-lo. També et parlaré dels teus pares i de los orgullós que has d’estar d’ells, de com han lluitat per tirar endavant en situacions duríssimes i de lo feliços que són des de que saben que hi ets. Però no cal córrer, tenim tot el temps del món i cap necessitat de tenir pressa.

Tinc moltes coses a dir-te i moltes persones de qui parlar-te. Potser algun dia, quan llegeixis aquest escrit, jo sigui el tiet extrany que apareix de tant en tant i amb el que no tens gaire a parlar. O potser sigui aquell tiet amb el que et sents més proper i confident, el que et fa somriure i al que tens ganes de veure. Potser trobarem un espai comú, on tots dos ens sentim a gust i compartim temes i converses, o potser no, i què més dóna?

Si, tinc moltes coses a dir-te i moltes persones de qui parlar-te, però no cal córrer, tenim tot el temps del món i cap necessitat de tenir pressa. De moment tu encarrega’t de sortir bé i no emprenyar massa a la Laura, que jo t’espero a l’habitació 707 nerviós i il·lusionat, escrivint a un paper tot guixat i amb moltíssimes ganes de veure’t, per fi, en persona. Benvingut Mario!

21 de novembre de 2012, 14:20, habitació 707 de Sant Joan de Déu

p.d. una estona més tard m’avisen que ja has sortit, que tot ha anat molt bé i que tu i la Laura esteu bé. Algú ha dit un “per fi ja s’ha acabat!”, jo el que crec és que, precisament ara, és quan tot comença. Una abraçada del teu tiet Amadeu!

Anuncis

8 pensaments a “Reflexions d’un tiet esperant el seu nebot”

  1. Quin fart de plorar m’he fet llegint això. Moltes felicitats a tu, a la Laura sobretot i al Mario, que realment encara no sap quina família té al darrere. Només vaig ser una veïna que va tenir la sort de coincidir al vostre costat i de poder conèixer unes persones que mai oblidaré. Ens heu ensenyat moltes coses, com a mínim a mi. Gràcies per compartir això amb tots.

  2. Núria Aiguadé, quina il·lusió el teu comentari! Li diré a la Laura, segur que li farà molta gràcia! Merci per aquestes paraules tant boniques, ja fa molt de temps que vam deixar de ser veïns però jo tampoc us he oblidat. Me n’alegro llegir tot això que dius, vas viure temps on les coses ens van costar una mica més del que haurien, esperem que aquest nanu ho fagi canviar tot cap a millor! Un petonarru, una abraçada, i no cal dir que ja saps on visc per qualsevol cosa!

  3. Moltes felicitats Amadeu! Ets un tiet amb molt bon fons i estic convençut que el teu nebot sentirà, gaudirà i escoltarà totes aquestes històries que tens per explicar-li. Una abraçada!

  4. Amadeu, Felicitats per ser tiet. Les teves paraules m’han emocionat de valent i m’han fet caure les llàgrimes. És molt maco i emotiu tot el que dius.

  5. Lo quería leer en un momento que estuviese tranquilo, sabía que me encantaría, y no he fallado, sentado en el sofá de casa, he leido este escrito y solo puedo decir que tu sobrino sabrá quien eran sus abuelos y sobretodo sabrá que tiene un tiet inmejorable!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s