Descobrint Guissona i el Castell de les Sitges a la Segarra

Tot és silenci en aquest matí fred de finals de primavera. Caminem embadalits gaudint de les portes antigues i dels balcons florits del carrer de Sant Magí camí de Santa Maria, imponent i serena enmig del poble. Es respira tranquil·litat i calma als carrerons estrets i sinuosos del centre del poble. La Gemma de Solà ens parla de Guissona i se la fa seva. Camina per la vella ciutat medieval amb la confiança de qui trepitja sòl familiar. Ens parla dels comerços i de les cases senyorials, d’històries antigues i modernes, del mercat romà, de les fonts de Guissona i de com es viu en un poble sovint conegut només per la cooperativa Bon Àrea i el seu baix índex d’aturats, però que mostra amb orgull el seu patrimoni envejable a aquells que s’aventurin a descobrir-lo.

Una dona surt de la pastisseria de la plaça Major amb un pastís embolicat a les mans, es creua amb un home vell que camina pausat sota l’arcada observant un grup de joves amb curiositat. Es saluden amb un “bon dia” i segueixen cadascú el seu camí. Una parella apareix pel carrer de la Font xerrant en veu baixa. Dos nens creuen la plaça amb bicicleta i desapareixen a tota velocitat. La terrassa del bar de la cantonada espera pacient l’arribada d’algú. Observo l’escena mentre busco la llum i l’angle per fotografiar el teatre de Cal Eril sense massa èxit, així que li dono l’esquena i m’uneixo al grup. “Alabado sea Dios / Por dignidad / Por cultura / Hablad Bien” diu la inscripció d’una de les façanes de la plaça. Meravellós exemple dels esforços de la Liga Contra el Mal Hablar per eradicar la blasfèmia i promoure el bon mot entre el poble baix. Esforços, no cal dir-ho, prou malaguanyats i respostos amb el deliciós enginy popular a través de la famosa frase “Parleu bé si us plau, que no costa una puta merda”. (clica aquí per a més info)

La Judith i el Ramon no pensen tornar a viure a Barcelona. Sense massa esforç enumeren alguns dels avantatges de viure a Guissona respecte a la gran ciutat. Els escolto amb l’atenció de qui sap que raó no els falta, lluny de voler convèncer a qui parla amb convicció mostrant un somriure de seguretat en les seves paraules. A més a més, penso, no fan pas mala cara. Ara, lluny de trànsit, fums i presses, serveixen un menjar excel·lent al Celler de Guissona, un bonic racó on un s’hi troba còmode només entrar. El menjar és digne de la millor de les sobretaules, ben amanida amb una bona conversa i un tast de cervesa artesana Segarreta.

Ressonen els passos de les tropes romanes caminant per la Cardo Maximus de la ciutat romana de Iesso. Som en ple Imperi Romà, època en la que els romans dominen tot el Mediterrani. Al nord est de la Hispania Tarraconensis, Iesso s’erigeix com una de les ciutats més importants de la regió, protegida per una sòlida muralla i d’una extensió gairebé el doble que la Barcino de l’època. A les termes, els generals discuteixen d’estratègies bèl·liques i tanquen acords de comerç entre piscina d’aigua calenta i d’aigua freda. Als edificis dels voltants s’acumulen els cereals i les àmfores plenes de vi. A les fonts de la ciutat s’hi reuneixen els ciutadans per recollir l’aigua dels rius Sió i Llobregós.

Avui en dia, al jaciment arqueològic de Iesso, s’hi poden visitar les restes arqueològiques i el Museu de Guissona on queda explicada la història i funcionament de la ciutat durant l’època romana. En Josep Ros ens guia pel parc i ens mostra carrers i cases, les termes i restes de la muralla i dels carrers de Iesso, mentre ens explica com es vivia en aquesta ciutat romana, una bona part de les restes de la qual romanen encara impassibles sota els fonaments de l’actual Guissona, esperant per ser excavades algun dia.

Cau el sol a la Segarra. Ho observem des del capdamunt de la torre del Castell de les Sitges, com fessin les tropes cristianes d’Arnau Mir de Tost en plena Reconquesta durant l’Alta Edat Mitjana. Observem en silenci l’escena, mentre en Jaume Moya (Camins de Sikarra) ens parla d’èpoques de reis i castells, de guerres amb cavalls i fletxes, de fortaleses militars i residències aristocràtiques. Són paraules dites amb passió i energia, per algú que durant 35 anys va viure a l’Eixample i que va trobar a la Segarra, pel que sembla, el seu lloc.

El castell és fabulós i està en molt bon estat. Gaudim dels seus racons amb tranquil·litat, recorrem sales i dormitoris, menjadors, la bodega i el pati, escoltem històries de fantasmes i de batalles passades, de senyors feudals, vassalls i lluites territorials. Un surt d’una experiència així amb ganes de visitar tots els castells de la comarca, fascinat per la passió amb la qual en Jaume ens en parla, sorprès pel patrimoni d’un territori orgullós de ser-hi.

A vegades surts de casa i al girar la cantonada el que veus és completament diferent al que recordaves o havies imaginat que hi hauria. No va ser la primera vegada que visitava Guissona i la Segarra, però mai havia gaudit la visita amb tanta intensitat. No, no va ser la primera vegada que visitava Guissona i la Segarra, i de ben segur que no serà la última.

p.d. Moltes gràcies a la gent de bcnTB per la fantàstica experiència a Guissona. Va ser el meu primer blogtrip i va ser un plaer compartir-lo amb gent tant apassionada pels viatges. Ja que hi som, una mica de publicitat dels blogs dels meus companys de viatge:

· VerdenVoyage

· Meridiano180

· Un Mundo de Experiencias

· Escapada Rural

· Pepe Pont

· The Backpack Traveller