Arxiu de la categoria: ciència

Esforços que tenen premi. Premis Arquímedes 2004.

Novembre de 2004. Oviedo. Final dels Premis Arquímedes d’Investigació. Dos xavals intenten convèncer el jurat de que el seu treball sobre expansions als túnels de l’AVE és més important que els estudis sobre el SIDA, el disseny de nous medicaments o d’altres que es presenten als premis. La meva àvia i la meva tieta Maribel campen per la sala com si fos casa seva. Han vingut des de Santander per veure’m i donar-me ànims…poc s’imaginen que seran elles les que sortiran el dia següents als diaris!

La jugada no va sortir del tot malament, tot s’ha de dir. Eren temps de treballar molt sense esperar res a canvi, de “sacrificar” un estiu per passar hores estudiant un fenomen extrany que encara ara, 8 anys més tard i uns quants doctorats i tesines enrere, encara no està resolt del tot. Eren temps de gran energia i poc cansament, de gran estima pel que estava fent i de grans projectes per endavant, eren temps de mirades d’orgull i de poques preocupacions, més que estudiar i passar-m’ho bé.

Fa uns dies vaig recuperar l’entrevista que ens van fer a la revista de la UPC quan vam tornar:

Com comença aquesta aventura?

Tots: Va començar a dalt de l’avió direcció Oviedo. Dos de nosaltres ja ens coneixíem i veure’ns va ser un indici que a partir d’aquell moment tot aniria a millor.

I l’aventura dels projectes?

Amadeu: El Dani i jo vam fer un treball conjuntament. El nostre té un vessant molt més social. Va començar sent un treball voluntari de classe. Intentàvem donar una solució als inflaments produïts als túnels que s’havien fet a Tarragona pel pas de l’AVE. Fins ara, s’havien estudiat però sense tenir en compte la geologia del terreny.

I vau trobar la resposta?

Dani: Si, es va fer un model de degradació del terreny i sembla que funciona bé. Vam resumir-ho tot en el treball “Consideraciones mineralógicas asociadas a la expansión de argilitas sulfatadas”, i cap a Oviedo. Vam aconseguir el segon premi. Tot un èxit.

Us ho esperàveu?

Amadeu: No. Rebre la carta on se’ns deia que havíem estat seleccionats ja va ser una alegria. Ens havíem passat tot l’estiu treballant en això, sense treballar en res més per guanyar diners.

Dani: Bé, vam estar apuntats a una ETT i, de tant en tant, ens trucaven per fer feinetes. La primera, la més dura. Vam haver de pujar uns vidres fins a un setè pis, per unes escales molt estretes i sense ventoses, a mà, i tot per 20 euros!

Què ha representat guanyar aquest premi?

Dani i Amadeu: Primer de tot, ha sigut una gran alegria per a les nostres famílies que, finalment han estès què és el que havíem estat fent durant tot l’estiu. Per a nosaltres ha suposat una gran satisfacció personal després d’una feina de molts mesos, i a més els diners a mai van malament.

A partir d’ara, Dani Tarragó i Amadeu Deu pensen, primer de tot, a fer el seu projecte final de carrera, on cadascun d’ells tractarà una de les parts del treball guanyador. Amb visió de futur, a l’Amadeu li agradaria poder combinar el treball en una empresa amb la investigació a la universitat. En canvi, el Dani no vol res de tot això: “Jo sóc home de muntanya, a mi m’agradaria passar-me el temps a l’aire lliure fent treballs de camp”, explica.”

Anys més tard i mirant enrere, les coses tampoc han anat com esperàvem, però tampoc ens podem queixar!!

“Envelliran llibres i molt més
hauràs envellit tu quan, mig escèptic,
mig resigant, recullis el farcell
d’enganys i desenganys i, altiu, contemplis
la immensitat amb la mirada neta
de turpituds i angoixes, tal vegada
estrafent sense ganes aquell gest
de revolta que ben pocs han comprès
però t’ha acompanyat tota la vida.”

                                                 Miquel Martí i Pol

Anuncis

Eratòstenes i el foc religiós, Colon, la lluna i la biblioteca d’Alexandria

21 de juny de  l’any 240 a.C. 11:00 del matí. Alexandria. Tan sols falta una hora. Eratòstenes camina nerviós pels jardins de la biblioteca revisant que tot estigui preparat. Mira cap al cel. L’enorme sol li torna la mirada desafiant, no hi ha ni timidesa ni vergonya, ni cap intenció d’amagar-se darrere d’algun núvol despistat. Tot està al seu lloc. Revisa els càlculs, damunt una taula col·loca desenes de pergamins amb xifres massa diferents entre elles. És la feina de tot un any de centenars de persones, és la xifra clau en el seu càlcul.

Eratòstenes està molt nerviós. Ja fa un any que es prepara per aquest moment, des d’aquell dia en el que revisant manuscrits a la biblioteca va llegir sorprès un en el que s’explicava que a Siene, una ciutat uns 800 km al sud-est d’Alexandria (actual Assuan), durant el migdia del solstici d’estiu els raigs solars no produïen cap ombra als obeliscs. Si això era cert, va pensar excitat, es podria calcular fàcilment la circumferència de la terra! Explica la llegenda que Eratòstenes no va sortir despullat cantant “Eureka” tal i com va fer al seu amic Arquímedes pels carrers de Siracusa, sinó més aviat va meditar com podria resoldre el gran enigma de tot plegat: la distància entre Alexandria i Siene.

Alexandria era una important ciutat egípcia. Fundada l’any 331 a.C. per Alexandre Magne, en pocs anys va convertir-se en el centre cultural de l’imperi, així com en el port més important. La Gran Biblioteca albergava desenes dels millors científics i filòsofs grecs de la època, dedicats a escriure i transmetre els seus coneixements a milers d’estudiants que arribaven de tot arreu amb ànsies de saber. Era un paradís cultural, sense obligacions ni pressions econòmiques en els resultats. Eratòstenes era el bibliotecari, una persona de gran poder i admirat per tots. Aprofitant-se d’aquesta situació privilegiada, va ordenar a totes les caravanes que feien el trajecte entre Alexandria i Siene que contessin la distància entre les dues ciutats. D’aquesta manera, durant un any centenars d’esclaus van dedicar-se a acompanyar a les caravanes mentre contaven els passos que feien o les voltes que donaven les rodes dels carros.

12:00 del migdia. Al pati de la biblioteca tothom mira sorprès a Eratòstenes. Tombat a terra, persegueix amb atenció l’ombra produïda pel sol, mesurant contínuament. Uns minuts després, s’aixeca satisfet i corre neguitós cap al seu despatx per a fer els càlculs. Segles més tard encara admirem els resultats d’aquell càlcul, la precisió dels resultats i l’enginy per dur-los a terme. Eratòstenes, després de centenars de caravanes i de milers d’esclaus calculant passos, va suposar que la distància entre Siene i Alexandria era de 787,5 km (la real és de 729km), i que la circumferència de la terra feia 39375 km. Els darrers càlculs indiquen que l’error que es va cometre fa més de dos mil anys, sense tecnologia simplement mesurant l’angle que feia el sol, va ser menor a l’1%, ja que el valor real és de 39942 km. Em trec el bombí.

Eratòstenes va ser un dels grans científics i pensadors de l’antiguitat. Va destacar també en matemàtiques, astronomia, poesia i geografia, sent un dels primers en dibuixar un mapa de tot el món conegut fins aleshores. Tot i ser considerat per molts el “segon Platon” i esdevenir una de les personalitats més influents de l’època, admirat per contemporanis seus com el mateix Arquímedes, poca informació dels seus estudis ha arribat als nostres dies. I per què? Eratòstenes va ser bibliotecari del major temple del saber de l’antiguitat, la biblioteca d’Alexandria, que va ser destruïda pel foc anys més tard. No està clar el motiu, alguns diuen que a Juli Cèsar se li va anar la mà amb el foc durant la guerra civil egípcia en la que lluitava al bàndol de Cleòpatra, tot i que la gran majoria considera que va ser cremada per motius religiosos. Quan el cristianisme es va imposar com la religió oficial a l’Imperi Romà, l’emperador Teodosi va ordenar la destrucció de tots els temples no cristians i l’assassinat de tots els savis pagans. L’estupidesa humana arriba a límits insospitats. Anys més tard, quan l’exèrcit musulmà va conquistar Egipte, la biblioteca va ser definitivament cremada amb el següent argument: “Si el contingut de la biblioteca contradiu la fe islàmica ha de ser destruït, i si recolza la fe islàmica aleshores els llibres són innecessaris i han de ser destruïts”. Brillant.

Hi han molts mites al voltant de la biblioteca d’Alexandria. Es diu que si no hagués cremat pel foc religiós, centenars d’anys més tard Colon no hagués (re)descobert Amèrica sinó que hagués arribat a la lluna. També es diu que tot vaixell que arribava al port era rastrejat buscant llibres, i que si aquests encara no formaven part de la col·lecció eren copiats o comprats als mercaders. Quins temps, quan la saviesa i el coneixement eren font de registres i confiscacions! Els millors pensadors de l’època reunits amb la finalitat d’estudiar, aprendre i transmetre, cultura per cultura, oblidant l’economia ni el color del número final. Fora d’exageracions i demagògies, mai un centre d’estudis va reunir tanta saviesa com la que a Alexandria es va acumular durant centenars d’anys. Mai sabrem tot el material que allà es va perdre, mai sabrem on seríem si l’estupidesa humana no fes la guitza a l’evolució, mai sabrem on seria Eratòstenes, ni si estaria a l’alçada dels més grans. L’Evangeli diu que “el que Déu va unir que no ho separi l’home”. Jo afegiria, “El que l’home ha descobert que no ho destrueixi la religió”.