Arxiu de la categoria: kosovo

Sèrbia i la Unió Europea

A finals de juliol de 2011, tropes de la OTAN es van desplaçar als passos fronterers de Brnjak i Jerinje, entre Sèrbia i Kosovo, com a conseqüència de les tensions provocades pels intercanvis comercials i per les pròpies relacions “delicades” entre ambdós països. Tot i que Kosovo es va independitzar de Sèrbia a principis de 2008 mitjançant una declaració unilateral d’independència, no és fins a  principis del 2010 que el Tribunal Internacional de Justícia dóna per bona la declaració però cedeix a cada estat la possibilitat d’acceptar o no Kosovo com a nou país. Només una vuitantena de països l’han acceptat fins ara. Altres, com Sèrbia, Espanya o Rússia, evidentment no. Deia Churchill que hi ha països que generen molta més història de la que poden absorbir, i crec que els països dels Balcans en són un clar exemple (per a més referències llegir Sarajevo i la Guerra dels Balcans (1): el setge de Sarajevo i Sarajevo i la Guerra dels Balcans (2): el túnel de la vida).

A principis d’agost de 2011 vaig rebre un mail de l’Ambaixada Espanyola a Belgrado en el que desaconsellava que entréssim a Kosovo degut a la intervenció militar de la OTAN. Deia el mail que “Un sello kosovar en su pasaporte puede hacer imposible su tránsito hacia Serbia. Como sabe, Serbia considera Kosovo parte de su territorio y no reconoce su independencia (tampoco España reconoce esa independencia) y no acepta por tanto sellos o autoridades aduaneras kosovares. Le reitero que, en las presentes circunstancias, no es aconsejable transitar por la línea de demarcación entre Kosovo y Serbia“. D’això fa poc més de 5 mesos. Avui llegim que Sèrbia ha complert els últims requisits per a formar part de la Unió Europea: entregar els últims fugitius de la guerra i gestionar de forma més pacífica les fronteres amb Kosovo. Per tant,  a la propera trobada de Caps d’Estat del mes de març entrarà a la Unió com a membre de ple dret.

El poc que un pot palpar d’un país quan el trepitja massa pocs dies pot ser del tot enganyós, així que el que pugui pensar no serà si no el futur qui dictaminarà si és cert o no. Sèrbia és un país a dues velocitats, amb una capital dinàmica i en ple moviment, on es parlen idiomes i s’hi respira cultura, fa l’efecte de convertir-se en una gran capital europea en els propers anys. El barri de Novi Belgrad mostra al món la nova arquitectura sèrbia mentre l’antic tramvia travessa el riu entre els sorolls metàl·lics d’unes vies amb moltes vides. La resta és un altre món, pobles petits i tancats, mirades de desconfiança al desconegut que passeja pel carrer, una fràgil tranquil·litat a flor de pell que constantment ha de recordar un passat bèl·lic amb tots i cadascun dels països del voltant. Fa pocs anys Iugoslàvia iniciava el seu procés de desmantellament de la manera menys pacífica possible. Des d’aleshores, guerres, morts, patiment, odi i rancor. Tot just fa 5 mesos els tancs posaven ordre a les fronteres, passat demà ja estarem tots junts a Europa. Qui es cregui que la pau eterna ha arribat als Balcans s’equivoca, els inflamables sempre estan a punt per a explotar.